Commit fadc35
2026-04-25 13:40:13 Tim: migrated| /dev/null .. recursos/permacomputacio.md | |
| @@ 0,0 1,577 @@ | |
| + | # Permacomputacio |
| + | |
| + | _(Escrit per Ville-Matias \"[Viznut](http://www.viznut.fi/)\" Heikkilä. Tradüit per en Josep)_ |
| + | _Aquesta obra es lliecència sota els terminis del [Creative Commons |
| + | Attribution 4.0 International |
| + | License](http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/)._ |
| + | |
| + | Aquesta és una col·lecció de reflexions disperses sobre l'aplicació |
| + | d'idees permaculturals al món de la informàtica. |
| + | |
| + | Vegeu també: [Actualització sobre permacomputació |
| + | 2021](http://viznut.fi/texts-en/permacomputing_update_2021.html) |
| + | |
| + | Alguns ja han intentat connectar aquests mons anteriorment (l'article |
| + | sobre permacultura de [WikiWikiWeb](https://wiki.c2.com/?PermaCulture); |
| + | la idea de permaprogramació de [Kent |
| + | Beck](https://ca.wikipedia.org/wiki/Kent_Beck) -una idea que va tenir |
| + | una vida breu-), però aquests intents s'han concentrat sobretot a |
| + | millorar les pràctiques d'enginyeria del programari amb algunes idees |
| + | provinents de la jardineria. A mi m'interessa més l'aspecte de la |
| + | permanència cultural i ecològica. És a dir, com donar als ordinadors un |
| + | lloc significatiu i sostenible dins d'una civilització humana que, al |
| + | seu torn, tingui un lloc significatiu i sostenible dins de la biosfera |
| + | planetària. |
| + | |
| + | ## 1.Problema |
| + | |
| + | Durant els darrers centenars d'anys de civilització humana, hi ha hagut |
| + | un augment espectacular en el consum d'energia produïda artificialment. |
| + | En el relat dominant, això sovint s'equipara amb el \'progrés\'. |
| + | |
| + | En el món de la informàtica, aquest fenomen es multiplica: el |
| + | \'progrés\' facilita densitats cada vegada més grans d'emmagatzematge de |
| + | dades i de lògica digital, incrementant dràsticament la disponibilitat |
| + | de recursos computacionals. Tanmateix, aquesta abundància també ha |
| + | provocat un augment equivalent de malbaratament, que es manifesta en |
| + | coses com uns requisits de maquinari absurdament desmesurats fins i tot |
| + | per a tasques força trivials. |
| + | |
| + | Al mateix temps, els ordinadors han fracassat respecte de les |
| + | [expectatives |
| + | utòpiques](https://en.wikipedia.org/wiki/Computer_Lib/Dream_Machines) |
| + | que s'hi havien dipositat. En lloc d'amplificar la intel·ligència dels |
| + | usuaris, sovint amplifiquen la seva estupidesa. En lloc de permetre |
| + | reduir els requeriments de recursos del món material, s'han convertit en |
| + | una part important del problema. En lloc de fer el món més comprensible, |
| + | n'augmenten la incomprensibilitat. I sovint fins i tot aconsegueixen |
| + | tornar-se més lents malgrat ser més ràpids. |
| + | |
| + | Tant en informàtica com en agricultura, un problema important és que |
| + | massa sovint els problemes es \'resolen\' augmentant el grau de control |
| + | i el consum de recursos. La permacultura pren una altra via, defensant |
| + | mètodes que \'deixin que la natura faci la feina\' i que, així, |
| + | minimitzin la dependència d'aportacions d'energia artificial. La |
| + | proximitat i la descentralització també són temes centrals en aquest |
| + | pensament. |
| + | |
| + | El que fa que la filosofia permacultural sigui especialment atractiva |
| + | (per a mi) és que no defensa \'tornar enrere en el temps\', malgrat |
| + | advocar per una reducció dràstica de l'ús d'energia artificial. En lloc |
| + | d'això, confia en l'enginy humà per trobar solucions originals que |
| + | converteixin problemes en solucions, la competència en cooperació i els |
| + | residus en recursos. És, en gran mesura, el mateix tipus de pensament |
| + | creatiu que aprecio en el *hacking* informàtic. |
| + | |
| + | La presència de vida intel·ligent en un ecosistema es pot justificar pel |
| + | seu efecte enfortidor. Idealment, els humans podrien fer els ecosistemes |
| + | més flexibles i més resilients gràcies a la seva capacitat de fer salts |
| + | que són difícils o impossibles per als processos naturals \'no |
| + | intel·ligents\'. L'existència d'ordinadors en una civilització humana es |
| + | pot justificar per la seva capacitat d'amplificar aquest potencial. |
| + | |
| + | ## 2. Recursos físics |
| + | |
| + | ### 2.1. Energia |
| + | |
| + | La permacultura posa èmfasi en la sensibilitat envers els recursos. Els |
| + | ordinadors utilitzen principalment electricitat, de manera que per a |
| + | ells la sensibilitat envers els recursos significa sobretot: 1) |
| + | adaptar-se als canvis en les condicions energètiques i 2) utilitzar amb |
| + | saviesa l'energia disponible. Els ordinadors actuals, fins i tot els |
| + | portàtils, són sorprenentment dolents en això. En part, això es deu al |
| + | seu origen com a \'fàbriques de càlcul\' a les quals se'ls garanteixen |
| + | constantment tots els recursos que \'necessiten\'. |
| + | |
| + | En la permacomputació, els càlculs intensius no urgents (com ara |
| + | llargues tandes d'aprenentatge automàtic) només tindrien lloc quan |
| + | s'estigués produint una gran quantitat d'excedent energètic o quan hi |
| + | hagués la necessitat de convertir electricitat en calor. Això requereix |
| + | que l'ordinador sigui conscient de l'estat del sistema energètic que |
| + | l'envolta. |
| + | |
| + | En moments de baixa disponibilitat d'energia, tant el maquinari com el |
| + | programari tendirien a reduir-se: els processos en segon pla es |
| + | congelarien, les interfícies d'usuari esdevindrien més rudimentàries, |
| + | les freqüències de rellotge disminuirien i els processadors i bancs de |
| + | memòria innecessaris s'apagarien. En aquests moments, les persones |
| + | preferirien fer alguna altra cosa abans que interactuar amb ordinadors. |
| + | |
| + | Sovint és assenyat emmagatzemar energia per utilitzar-la més endavant. |
| + | Els volants d'inèrcia són una alternativa potencial a les bateries |
| + | químiques. Tenen densitats energètiques similars (MJ/kg), però no |
| + | requereixen materials de terres rares i duren dècades o segles en lloc |
| + | de només uns quants anys. |
| + | |
| + | ### 2.2. Silici |
| + | |
| + | La fabricació de circuits integrats (CI) requereix grans quantitats |
| + | d'energia, maquinària altament sofisticada i substàncies tòxiques. A |
| + | causa d'aquest sacrifici, els microxips resultants haurien de ser |
| + | atresorats com gemmes o espècies exòtiques rares. La seva vida útil |
| + | activa hauria de ser maximitzada, i mai no haurien de ser reduïts a les |
| + | seves matèries primeres fins que siguin completament inutilitzables. |
| + | |
| + | En lloc d'obsolescència programada, hi hauria d'haver **longevitat |
| + | planificada**. |
| + | |
| + | Els dispositius trencats haurien de ser reparats. Si la comunitat |
| + | necessita un tipus de dispositiu que no existeix, preferiblement |
| + | s'hauria de construir a partir de components existents que hagin deixat |
| + | d'utilitzar-se. Els xips haurien de ser dissenyats de manera oberta i |
| + | flexible, de manera que puguin ser reapropiats fins i tot per a |
| + | finalitats per a les quals mai no van ser pensats. |
| + | |
| + | Els xips complexos haurien de tenir prou redundància i mecanismes de |
| + | *bypass* per continuar funcionant fins i tot després que algunes de les |
| + | seves parts internes s'hagin desgastat (En una CPU multinucli, per |
| + | exemple, diversos nuclis parcialment funcionals podrien combinar-se per |
| + | formar-ne un de completament funcional). |
| + | |
| + | Els xips que funcionen, però l'ús pràctic dels quals no es pot |
| + | justificar, poden trobar un ús artístic o altres usos psicològicament |
| + | significatius. També es poden emmagatzemar fins que tornin a ser |
| + | necessaris (especialment si la qualitat de fabricació i les condicions |
| + | d'emmagatzematge permeten dècades o fins i tot segles de \'vida útil en |
| + | un prestatge\'). |
| + | |
| + | Fes servir el que hi hagi disponible. Fins i tot els xips que fan coses |
| + | \'dolentes\' val la pena considerar-los si n'hi ha un abocador ple. |
| + | Trenca els seus bloquejos de DRM, fes enginyeria inversa de les seves |
| + | caixes negres, deconstrueix les seves filosofies. Fins i tot seria |
| + | possible reapropiar alguna cosa com els ASIC de mineria de bitcoin per a |
| + | alguna cosa artísticament interessant o fins i tot útil. |
| + | |
| + | La minimització de la mida de les característiques dins del xip fa |
| + | possible realitzar més càlcul amb menys energia, però sovint també |
| + | implica una fragilitat més gran i una vida útil més curta. Per tant, els |
| + | xips més densos s'haurien d'utilitzar principalment per a finalitats en |
| + | les quals una major capacitat de càlcul realment aporti més valor (en |
| + | usos d'entreteniment, per exemple, un gran consum de recursos no és més |
| + | que una preferència estètica decadent). |
| + | |
| + | Les alternatives als semiconductors s'haurien d'investigar activament. |
| + | Les cèl·lules vives podrien ser capaces de substituir els microxips en |
| + | algunes tasques en algun moment del futur. |
| + | |
| + | Un cop es posin en pràctica maneres perfectament netes de produir |
| + | equivalents dels microxips, la necessitat del \'fetitxisme de la |
| + | ferralla\' probablement disminuirà. |
| + | |
| + | ### 2.3. Miscel·lània |
| + | |
| + | Sempre que hi hagi llum externa intensa disponible, les pantalles |
| + | haurien de poder utilitzar-la en lloc de competir-hi amb la seva pròpia |
| + | retroil·luminació. (Vegeu: [pantalles LCD |
| + | transflectives](https://en.wikipedia.org/wiki/Transflective_liquid-crystal_display)). |
| + | |
| + | Els ordinadors de propietat personal estan pensats principalment per a |
| + | aquelles persones que es dediquen a la tecnologia i que, per tant, hi |
| + | passen quantitats considerables de temps. La majoria de la resta de |
| + | persones estarien perfectament satisfetes amb maquinari compartit. Fins |
| + | i tot si la cultura i la societat adoptessin els ordinadors més que cap |
| + | altra cosa, exigir que tothom en posseeixi un seria excessiu. |
| + | |
| + | ## 3. Observació i interacció |
| + | |
| + | El primer element en moltes llistes de principis de la permacultura és |
| + | \'Observa i interactua\'. Jo interpreto que això es refereix |
| + | principalment a una relació bidireccional i cooperativa amb els sistemes |
| + | naturals: no hauries d'esperar que el teu jardí sigui fàcilment |
| + | controlable de dalt a baix com una unitat de l'exèrcit, sinó acceptar |
| + | les seves particularitats i adaptar-t'hi. |
| + | |
| + | ### 3.1. Observació |
| + | |
| + | L'observació és una de les habilitats humanes més importants que els |
| + | ordinadors poden ampliar. Coses que són difícils o impossibles |
| + | d'observar per als humans poden ser portades dins de la capacitat |
| + | cognitiva humana mitjançant diversos processos computacionals. La |
| + | informació recollida es pot visualitzar, es poden destacar lleus canvis |
| + | i desviacions de patrons, es poden accelerar processos lents i es poden |
| + | calcular previsions. En paraules de Bill Mollison: \'La informació és el |
| + | recurs potencial crític. Només esdevé un recurs quan s'obté i s'actua en |
| + | conseqüència\'. |
| + | |
| + | Els sistemes informàtics haurien de fer que el seu funcionament intern |
| + | fos tan observable com sigui possible. Si l'ordinador produeix un |
| + | *output* visual, utilitzaria una part dels seus recursos per visualitzar |
| + | la seva pròpia introspecció i extrospecció. Un ordinador que es comunica |
| + | amb ones de ràdio, per exemple, presentaria una visualització del |
| + | paisatge radioelèctric que l'envolta. |
| + | |
| + | Els sistemes informàtics actuals, orientats al consumidor, sovint fan |
| + | esforços ridículs per evitar que l'usuari sàpiga què està passant. Fins |
| + | i tot els missatges d'error han passat de moda; molts llocs web i |
| + | aplicacions simplement fan veure que tot funciona bé encara que no sigui |
| + | així. Aquest tipus d'opacitat extrema és una font important d'alienació |
| + | tecnològica entre els usuaris d'ordinadors. |
| + | |
| + | Les visualitzacions pensades per a una observació casual i passiva |
| + | serien agradables i tranquil·les, alhora que facilitarien veure la |
| + | imatge general i detectar petits canvis. Aprofitar la tendència humana |
| + | innata a observar l'entorn natural pot ser una bona idea a l'hora de |
| + | dissenyar visualitzadors. Quan l'usuari vulgui observar alguna cosa més |
| + | de prop, però, no hi ha límit en configurar-la perquè la presentació |
| + | sigui cridanera, tècnica o \'no natural\', sempre que l'observador ho |
| + | prefereixi així. |
| + | |
| + | ### 3.2. Hacking Yin i Yang |
| + | |
| + | El *hacking* informàtic tradicional és sovint molt \'yang\'. Es valora |
| + | una comprensió i un control totals del sistema objectiu. Canviar el |
| + | comportament d'un sistema sovint és una finalitat en si mateix. Hi ha |
| + | objectius predefinits cap als quals s'empeny el sistema. L'optimització |
| + | tendeix a centrar-se en un únic paràmetre mesurable. Trobar els límits |
| + | absoluts d'un sistema és més important que trobar-ne els punts forts |
| + | individuals o la seva essència. |
| + | |
| + | En canvi, el *hacking* \'yin\' accepta els aspectes que estan més enllà |
| + | del control i de la comprensió racionals. La racionalitat es veu |
| + | reforçada per la intuïció. La relació amb el sistema és més |
| + | bidireccional, amb èmfasi en l'experimentació i l'observació. La |
| + | \'personalitat\' que sorgeix de les peculiaritats específiques del |
| + | sistema rep més atenció que les especificacions mesurables. També esdevé |
| + | cada cop més important entendre quan cal fer *hacking* i quan simplement |
| + | cal observar sense intervenir. |
| + | |
| + | La diferència entre *hacking* \'yin\' i *hacking* \'yang\' és similar a |
| + | la diferència entre la permacultura i l'agricultura industrial. En |
| + | aquesta última, una porció de natura (el camp) és forçada (mitjançant |
| + | una gran inversió d'energia) a un estat simplificat al màxim possible |
| + | perquè sigui tan previsible i controlable com es pugui. La permacultura, |
| + | en canvi, posa l'èmfasi en una relació cooperativa (d'observació i |
| + | interacció) amb el sistema natural. |
| + | |
| + | El *hacking* \'yang\' és força essencial en la informàtica. Al cap i a |
| + | la fi, els ordinadors es basen en models comprensibles i deterministes |
| + | que petits fragments de natura són \'forçats\' a seguir. Tanmateix, hi |
| + | ha molts tipus de sistemes en els quals l'enfocament \'yin\' té molt més |
| + | sentit (per exemple, el comportament de les xarxes neuronals sovint és |
| + | molt difícil d'analitzar racionalment). |
| + | |
| + | Fins i tot els sistemes programables més simples tenen un element |
| + | \'yin\' que [prové de la mateixa |
| + | programabilitat](https://ca.wikipedia.org/wiki/Problema_de_la_parada). A |
| + | més, quan es porta l'optimització de tipus \'yang\' a l'extrem (com en |
| + | algunes categories de la *demoscene* de menys d'un kilobyte), sovint |
| + | s'arriba a situacions en les quals l'enfocament \'yin\' és l'única |
| + | manera d'avançar. |
| + | |
| + | La mandra intel·lectual pot donar lloc de vegades a una informàtica |
| + | massa \'yin\'. Un exemple seria intentar utilitzar un sistema |
| + | d'aprenentatge automàtic per resoldre un problema abans fins i tot de |
| + | considerar-lo analíticament. |
| + | |
| + | #### 3.2.1. Processos |
| + | |
| + | Hi ha molts tipus de processos computacionals. Alguns produeixen un |
| + | resultat definitiu, mentre que d'altres milloren el seu resultat |
| + | gradualment. Alguns generen resultats molt ràpidament, mentre que |
| + | d'altres necessiten més temps. |
| + | |
| + | El món de la informàtica encara tendeix a preferir processos clàssics, |
| + | d'estil *mainframe*, que són d'una sola execució i finits. No hi ha |
| + | millora sobre resultats previs: simplement es torna a executar tot el |
| + | lot des de zero. Fins i tot quan un procés és naturalista, lent, gradual |
| + | i obert (com passa en molts tipus d'aprenentatge automàtic) els |
| + | informàtics sovint el forcen dins d'aquest marc de control gairebé |
| + | obsessiu propi dels *mainframes*. Una actitud més de tipus \'yin\' |
| + | seria, sens dubte, necessària. |
| + | |
| + | ## 4.Progrés |
| + | |
| + | La narrativa fòssil-industrial del progrés lineal ha fet que molta gent |
| + | cregui que el principal motor de la innovació informàtica seria |
| + | l'augment constant de la capacitat de càlcul. Hi discrepo profundament. |
| + | De fet, penso que seria més exacte dir que certa innovació ha estat |
| + | possible malgrat les limitacions del ràpid creixement del maquinari (tot |
| + | i que tampoc no és una afirmació especialment precisa). |
| + | |
| + | L'espai de les possibilitats tecnològiques no és una carretera ni tan |
| + | sols un arbre: els nous invents no requereixen \'avançar\' ni |
| + | \'ramificar-se\', sinó que sovint es poden construir a partir d'elements |
| + | fins i tot força \'primitius\'. L'espai de cerca es podria imaginar |
| + | millor com un laberint rizomàtic multidimensional: es pot esperar trobar |
| + | zones encara desconegudes a qualsevol lloc, no només a la \'frontera\'. |
| + | La capacitat d'avançar ràpidament per una \'autopista de la tecnologia\' |
| + | tendeix a tornar la gent cega davant la diversitat del rizoma: les |
| + | mateixes idees avorrides es reinventen amb especificacions cada vegada |
| + | més altes, i les idees genuïnament noves són menystingudes. |
| + | |
| + | La idea progressista lineal de l'obsolescència tecnològica pot provenir |
| + | de metàfores autoritàries: només hi pot haver un rei a la vegada. |
| + | Aquesta idea condueix fàcilment a una visió pobra i monocultural de la |
| + | tecnologia en què només hi ha lloc per a un grapat d'idees en cada |
| + | moment. |
| + | |
| + | En lloc de \'progrés\' tecnològic (que implica abandonar constantment |
| + | allò antic), hauríem de considerar ampliar la diversitat i l'abundància |
| + | d'idees. Els diferents tipus de tecnologia s'haurien de veure com a |
| + | elements que es donen suport mútuament, en lloc de competir entre ells |
| + | per dominar. |
| + | |
| + | A la natura, tot és interdependent, i aquestes interdependències |
| + | tendeixen a enfortir el conjunt. En tecnologia, però, les grans xarxes |
| + | de dependències i la \'diversitat d'opcions\' sovint fan que el sistema |
| + | sigui més fràgil. La civilització hauria, per tant, de trobar maneres de |
| + | fer que les dependències tecnològiques funcionin més com la naturalesa, |
| + | i maneres d'abraçar la diversitat tecnològica perquè esdevingui |
| + | fructífera. |
| + | |
| + | ## 5. Programació |
| + | |
| + | La programabilitat és el nucli de la computació i l'essència de |
| + | l'alfabetització informàtica. Per tant, els usuaris no n'han de ser |
| + | deliberadament allunyats. Al contrari, els sistemes informàtics i les |
| + | cultures d'ús haurien de fer que programar fos tan rellevant, útil i tan |
| + | accessible com sigui possible. |
| + | |
| + | Qualsevol comunitat que utilitzi ordinadors hauria de tenir la capacitat |
| + | de crear el seu propi programari. Un programari local respondria millor |
| + | a les necessitats locals que no pas les solucions genèriques de \'talla |
| + | única per a tothom\'. |
| + | |
| + | En lloc de grans i complexos \'motors\' que es poden reconfigurar per a |
| + | diferents requisits, hi hauria conjunts de blocs de construcció que es |
| + | podrien utilitzar per crear programes que només tinguessin les |
| + | funcionalitats necessàries per complir els seus propòsits concrets. |
| + | |
| + | La majoria de les pràctiques i eines actuals d'enginyeria informàtica |
| + | van ser inventades pel \'món de la llei de Moore\', en el qual |
| + | l'acumulació, la *genericitat* i la *productització* són més importants |
| + | que la simplicitat i la sensibilitat envers els recursos. Per a un món |
| + | futur que ja no aprovarà l'ús malbaratador dels recursos, caldran noves |
| + | pràctiques i eines. |
| + | |
| + | L'optimització i la refactorització són d'una importància vital i |
| + | haurien de tenir lloc en tots els nivells d'abstracció, tant per part |
| + | d'humans com d'IA dedicades a l'art de programar. |
| + | |
| + | Idealment, hauria de ser possible inventar i aplicar trucs esotèrics |
| + | il·limitadament i sense posar en perill la claredat ni la correcció del |
| + | codi principal (per exemple, separant la definició del problema dels |
| + | detalls d'implementació). Potser seria assenyat mantenir bases de dades |
| + | de solucions de problemes, trucs d'optimització i refactorització i |
| + | normes de reducció, i desenvolupar maneres de trobar-les i aplicar-les |
| + | (semi)automàticament. |
| + | |
| + | ## 6. Programari |
| + | |
| + | Hi ha molts tipus de programari, i molt pocs principis s'apliquen a tots |
| + | ells. Alguns programes són com eines manuals, altres són com |
| + | solucionadors intel·ligents de problemes, alguns programes són com |
| + | engranatges dins d'un motor, i altres no s'assemblen a cap d'aquests. |
| + | |
| + | ### 6.1. Programes \'babaus\' |
| + | |
| + | Un programa que està pensat per funcionar com una eina hauria de ser |
| + | comprensible, previsible i manejable. Hauria de ser prou simple perquè |
| + | un usuari competent pugui produir una descripció completa i inequívoca |
| + | en llenguatge natural del que fa (i de com ho fa). Idealment, el |
| + | programa executable real no hauria de ser més gran que aquesta |
| + | descripció. |
| + | |
| + | El maneig ideal es pot comparar amb la d'un instrument musical. L'usuari |
| + | desenvoluparia una comprensió de les funcionalitats del programa |
| + | equiparable a la memòria muscular, cosa que faria que el programa |
| + | funcionés com una extensió del cos de l'usuari (independentment del |
| + | tipus de maquinari d'entrada). Hi hauria molt pocs obstacles entre la |
| + | imaginació i l'expressió. |
| + | |
| + | El nombre absolut de funcionalitats no és tan important com la |
| + | flexibilitat per combinar-les. Idealment, aquesta flexibilitat superaria |
| + | amb escreix les intencions originals de l'autor del programa. |
| + | |
| + | ### 6.2. Programes \'intel·ligents\' |
| + | |
| + | A més del que habitualment s'entén com a intel·ligència artificial, la |
| + | intel·ligència també és necessària en tasques com la compressió de vídeo |
| + | i la compilació de programari. Qualsevol persona o sistema que pretengui |
| + | dur a terme perfectament aquestes tasques haurà de conèixer una gran |
| + | varietat de trucs i tècniques, alguns dels quals poden ser difícils de |
| + | descobrir o específics per a determinades condicions. |
| + | |
| + | Sempre és un avantatge addicional si un programa intel·ligent és |
| + | comprensible i/o utilitza recursos mínims, però aquests atributs no són |
| + | en cap cas prioritaris. El més important són els resultats. |
| + | |
| + | Una manera de justificar el gran consum de recursos d'un programa |
| + | intel·ligent és estimar quants recursos estalvia la seva intel·ligència |
| + | en altres llocs. Els estalvis més grans es podrien esperar en àmbits com |
| + | la planificació de recursos i d'ecosistemes, de manera que en aquests |
| + | casos es podrien justificar cervells artificials força grans. Els |
| + | cervells la tasca dels quals sigui optimitzar o refactoritzar grans |
| + | cervells també poden ser grans. |
| + | |
| + | Quan s'amplia amb intel·ligència un programa \'babau\' de tipus eina, |
| + | això no hauria de reduir mai la comprensibilitat ni la manejabilitat de |
| + | l'eina bàsica. També hauria de ser possible desactivar aquesta |
| + | intel·ligència en qualsevol moment. |
| + | |
| + | #### 6.2.1. Intel·ligència artificial |
| + | |
| + | Els intel·lectes artificials no s'haurien de concebre com si competissin |
| + | amb els humans en els mateixos temes que aquests. El seu valor més gran |
| + | és que són diferents de les ments humanes i, per tant, poden ampliar la |
| + | diversitat intel·lectual al món. Les IA poden ser capaces de concebre |
| + | idees, dissenys i solucions que són molt difícils d'imaginar per a les |
| + | ments humanes. També poden alleugerir la càrrega humana en algunes |
| + | tasques intel·lectuals, especialment aquelles que no són particularment |
| + | adequades per als humans. |
| + | |
| + | Com que actualment ens trobem enmig d'una crisi ambiental global que |
| + | requereix un redisseny ràpid i complet de la civilització, hauríem de |
| + | cooperar amb la tecnologia de les IA tant com sigui possible. |
| + | |
| + | La IA també pot ser important com una forma d'alteritat artificial. Per |
| + | evitar una mena de \'singularitat antropològica\' en la qual tot el que |
| + | és significatiu sigui creat per ments humanes, hauríem d'aprendre a |
| + | abraçar qualsevol alteritat no humana que puguem trobar. La natura |
| + | salvatge és la font tradicional d'aquesta alteritat, i el contacte amb |
| + | formes de vida extraterrestres en proporcionaria una altra. Les |
| + | interaccions amb la intel·ligència artificial ajudarien els humans a |
| + | enriquir les seves relacions amb l'alteritat en general. |
| + | |
| + | ### 6.3. Automatització |
| + | |
| + | La permacultura vol desenvolupar sistemes en què la naturalesa faci la |
| + | major part de la feina, i els humans es dediquin sobretot a tasques com |
| + | el manteniment, el disseny i la construcció. Per tant, un bon lloc per a |
| + | l'automatització informatitzada seria l'espai intermedi entre els |
| + | processos naturals i el treball humà. |
| + | |
| + | La simple mandra no justifica l'automatització: les llars modernes estan |
| + | plenes de dispositius que estalvien relativament poc temps, però |
| + | malgasten molta energia. L'automatització és més adequada per a tasques |
| + | contínues i repetitives que requereixen molt de temps i/o esforç per |
| + | part dels humans, però només una quantitat negligible de recursos per |
| + | part d'un dispositiu programable. |
| + | |
| + | ### 6.4. Manteniment |
| + | |
| + | Molts programes requereixen manteniment a llarg termini a causa de |
| + | canvis en els requisits i en els entorns. Aquest és un àmbit on la |
| + | saviesa de la jardineria pot ser útil. Una diferència important és que |
| + | un programa informàtic és molt més fàcil de (re)crear des de zero que un |
| + | jardí. |
| + | |
| + | La majoria dels canvis en un programa tendeixen a fer créixer la seva |
| + | mida i complexitat. Aquest efecte s'hauria de compensar amb |
| + | refactorització (que redueix la mida i la complexitat). La necessitat de |
| + | refactoritzar sovint és ignorada en l\'actual món \'mooreà\', on inflar |
| + | el programari es justifica amb actualitzacions constants de maquinari. |
| + | En un món ideal, però, el manteniment continu d'un programa es podria |
| + | enfocar a fer-lo més petit i més ràpid que no a inflar-lo. |
| + | |
| + | Els programes la funcionalitat dels quals no canvia no haurien de |
| + | requerir cap manteniment més enllà de la preservació. Per tal d'eliminar |
| + | la \'degradació de plataforma\' que impediria que el programari antic |
| + | continués funcionant, hi hauria plataformes de compatibilitat definides |
| + | de manera inequívoca, completament estàtiques (congelades) i fàcils |
| + | d'emular o virtualitzar. |
| + | |
| + | ## 7. Cultura |
| + | |
| + | ### 7.1. Relació amb la tecnologia |
| + | |
| + | Qualsevol comunitat que utilitzi una tecnologia hauria de |
| + | desenvolupar-hi una [relació |
| + | profunda](https://en.wikipedia.org/wiki/Technology_and_the_Character_of_Contemporary_Life). |
| + | En lloc d'estar concebuda per a aplicacions específiques, la tecnologia |
| + | podria connectar-se lliurement i arrelar en tota mena d'àmbits de la |
| + | vida humana i no humana. Res no és \'només una eina\' o \'només una |
| + | joguina\', i ningú no és \'només un usuari\'. |
| + | |
| + | Hi hauria una comprensió local de cada aspecte de la tecnologia. No |
| + | només del seu ús pràctic, manteniment i producció, sinó també dels seus |
| + | aspectes culturals, artístics, ecològics, filosòfics i històrics. Cada |
| + | comunitat local faria que la tecnologia fos [rellevant en el seu propi |
| + | context](https://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologia_adequada). |
| + | |
| + | Cada tecnologia tindria una o més comunitats on es mantindrien i es |
| + | desenvoluparien les habilitats i les tradicions associades. S'hi |
| + | desenvoluparien pràctiques centrals, s'hi crearien artefactes culturals, |
| + | s'hi despertaria i es canalitzaria l'entusiasme, i s'hi farien |
| + | invencions. Les comunitats no substituirien les institucions formals ni |
| + | les pràctiques utilitàries, sinó que proporcionarien més aviat un |
| + | sotabosc que les sostingués. |
| + | |
| + | Cap tecnologia no hauria d'estar concebuda per a un segment demogràfic |
| + | específic o per a un tipus concret de persones. Les comunitats haurien |
| + | d'abraçar i ampliar activament la diversitat dels seus participants. |
| + | |
| + | La comprensió teòrica i la pràctica són igualment importants i es |
| + | reforcen mútuament. Fins i tot el teòric acadèmic més profund |
| + | s\'embrutaria de vegades les mans per enfortir la seva teoria, i fins i |
| + | tot el manetes més pragmàtic aprofundiria la seva pràctica amb una certa |
| + | saviesa teòrica. |
| + | |
| + | ### 7.2. Telecomunicacions |
| + | |
| + | La manera més fàcil d'enviar una peça d'informació entre dos ordinadors |
| + | hauria de ser sempre la que utilitzi menys energia sense requerir massa |
| + | temps. El temps acceptable dependria del context: en alguns casos, un |
| + | segon seria massa, mentre que en d'altres fins i tot diversos dies |
| + | serien acceptables. Si els ordinadors es troben dins de la mateixa àrea |
| + | física, es preferirien enllaços directes *peer-to-peer*. |
| + | |
| + | Quan hi ha múltiples destinataris simultanis per a les mateixes dades, |
| + | serien preferibles protocols de difusió (*broadcast*). Per a |
| + | transferències d'alt *bitrate* (per exemple, vídeo en *streaming*), |
| + | també es fomentaria culturalment la difusió compartida: és millor |
| + | unir-se a un canal de difusió comú que no pas sol·licitar una còpia |
| + | separada del fitxer. |
| + | |
| + | Les plataformes de comunicació d'ús general no tindrien l'entreteniment |
| + | com a prioritat de disseny. L'intercanvi de missatges i informació seria |
| + | lent i contemplatiu, més que no pas ràpid i reactiu. En el debat públic, |
| + | els punts de vista reflexionats i basats en fets serien els més |
| + | respectats i visibles. |
| + | |
| + | Les xarxes de comunicació podrien ser globals i tenir protocols |
| + | estandarditzats, però els espais concrets (plataformes, fòrums, |
| + | interfícies, BBS) serien principalment locals. Els serveis globals i |
| + | propietaris de xarxes socials no serien desitjables, ja que imposen |
| + | arreu la mateixa monocultura de \'talla única\'. |
| + | |
| + | Tots els recursos d'informació més habituals estarien disponibles a |
| + | distàncies curtes o moderades. Una pèrdua temporal de la connexió de |
| + | xarxa intercontinental no seria una cosa que la majoria d\'usuaris |
| + | notaria. |
| + | |
| + | Hauria de ser fàcil guardar qualsevol cosa de la xarxa en fitxers |
| + | locals. Els continguts només disponibles en *streaming* o bloquejats amb |
| + | DRM no existirien. |
| + | |
| + | La gent seria conscient d'on es troben físicament les seves dades i |
| + | preferiria tenir còpies locals de tot allò que consideri important. |
| + | |
| + | Qualsevol ordinador hauria de poder utilitzar-se sense connexió a la |
| + | xarxa. |
| + | |
| + | ### 7.3. Continguts audiovisuals |
| + | |
| + | Moltes persones prefereixen consumir els seus continguts audiovisuals |
| + | amb resolucions i taxes de dades tan altes com sigui possible (consumint |
| + | així tanta energia com es pugui). Això és, per descomptat, una |
| + | preferència extremadament insostenible. |
| + | |
| + | Hi ha innombrables maneres, la majoria encara per descobrir, de fer que |
| + | complexitats de dades baixes o moderades tinguin un bon aspecte (de |
| + | vegades prou bo perquè un augment de resolució ja no aporti cap |
| + | millora). Fins i tot els artefactes de compressió podrien resultar tan |
| + | agradables que la gent preferiria tenir-los. |
| + | |
| + | Per a un realisme extrem, perfecció, detall i nitidesa, la gent |
| + | preferiria mirar la natura. |
| + | |
| + | ### 7.4. Béns comuns |
| + | |
| + | Les societats haurien de donar suport al desenvolupament de programari, |
| + | maquinari i altres tecnologies de la mateixa manera que donen suport a |
| + | la recerca científica i a l'educació. Els resultats d'aquests esforços |
| + | públics serien de domini públic, disponibles i modificables lliurement. |
| + | Les caixes negres, els sistemes de bloqueig (*lock-in*), l'excessiva |
| + | orientació a la productització i moltes altres aberracions quedarien |
| + | marginades. |