Home A - Z
Page Index

Blame

5b94ff Tim 2026-04-25 13:41:44
titol
1 
# La permacomputació
fadc35 Tim 2026-04-25 13:40:13
migrated
2
1becfd Tim 2026-04-25 13:41:16
b
3
_(Escrit orignalment per Ville-Matias \"[Viznut](http://www.viznut.fi/)\" Heikkilä. Tradüit per en Josep. Aquesta obra es lliecència sota els terminis del [Creative Commons Attribution 4.0 International License](http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/))._
fadc35 Tim 2026-04-25 13:40:13
migrated
4
befe83 Tim 2026-04-25 13:40:57
blah
5
Aquesta és una col·lecció de reflexions disperses sobre l'aplicació:
fadc35 Tim 2026-04-25 13:40:13
migrated
6
d'idees permaculturals al món de la informàtica.
7
8
Vegeu també: [Actualització sobre permacomputació
9
2021](http://viznut.fi/texts-en/permacomputing_update_2021.html)
10
11
Alguns ja han intentat connectar aquests mons anteriorment (l'article
12
sobre permacultura de [WikiWikiWeb](https://wiki.c2.com/?PermaCulture);
13
la idea de permaprogramació de [Kent
14
Beck](https://ca.wikipedia.org/wiki/Kent_Beck) -una idea que va tenir
15
una vida breu-), però aquests intents s'han concentrat sobretot a
16
millorar les pràctiques d'enginyeria del programari amb algunes idees
17
provinents de la jardineria. A mi m'interessa més l'aspecte de la
18
permanència cultural i ecològica. És a dir, com donar als ordinadors un
19
lloc significatiu i sostenible dins d'una civilització humana que, al
20
seu torn, tingui un lloc significatiu i sostenible dins de la biosfera
21
planetària.
22
23
## 1.Problema
24
25
Durant els darrers centenars d'anys de civilització humana, hi ha hagut
26
un augment espectacular en el consum d'energia produïda artificialment.
27
En el relat dominant, això sovint s'equipara amb el \'progrés\'.
28
29
En el món de la informàtica, aquest fenomen es multiplica: el
30
\'progrés\' facilita densitats cada vegada més grans d'emmagatzematge de
31
dades i de lògica digital, incrementant dràsticament la disponibilitat
32
de recursos computacionals. Tanmateix, aquesta abundància també ha
33
provocat un augment equivalent de malbaratament, que es manifesta en
34
coses com uns requisits de maquinari absurdament desmesurats fins i tot
35
per a tasques força trivials.
36
37
Al mateix temps, els ordinadors han fracassat respecte de les
38
[expectatives
39
utòpiques](https://en.wikipedia.org/wiki/Computer_Lib/Dream_Machines)
40
que s'hi havien dipositat. En lloc d'amplificar la intel·ligència dels
41
usuaris, sovint amplifiquen la seva estupidesa. En lloc de permetre
42
reduir els requeriments de recursos del món material, s'han convertit en
43
una part important del problema. En lloc de fer el món més comprensible,
44
n'augmenten la incomprensibilitat. I sovint fins i tot aconsegueixen
45
tornar-se més lents malgrat ser més ràpids.
46
47
Tant en informàtica com en agricultura, un problema important és que
48
massa sovint els problemes es \'resolen\' augmentant el grau de control
49
i el consum de recursos. La permacultura pren una altra via, defensant
50
mètodes que \'deixin que la natura faci la feina\' i que, així,
51
minimitzin la dependència d'aportacions d'energia artificial. La
52
proximitat i la descentralització també són temes centrals en aquest
53
pensament.
54
55
El que fa que la filosofia permacultural sigui especialment atractiva
56
(per a mi) és que no defensa \'tornar enrere en el temps\', malgrat
57
advocar per una reducció dràstica de l'ús d'energia artificial. En lloc
58
d'això, confia en l'enginy humà per trobar solucions originals que
59
converteixin problemes en solucions, la competència en cooperació i els
60
residus en recursos. És, en gran mesura, el mateix tipus de pensament
61
creatiu que aprecio en el *hacking* informàtic.
62
63
La presència de vida intel·ligent en un ecosistema es pot justificar pel
64
seu efecte enfortidor. Idealment, els humans podrien fer els ecosistemes
65
més flexibles i més resilients gràcies a la seva capacitat de fer salts
66
que són difícils o impossibles per als processos naturals \'no
67
intel·ligents\'. L'existència d'ordinadors en una civilització humana es
68
pot justificar per la seva capacitat d'amplificar aquest potencial.
69
70
## 2. Recursos físics
71
72
### 2.1. Energia
73
74
La permacultura posa èmfasi en la sensibilitat envers els recursos. Els
75
ordinadors utilitzen principalment electricitat, de manera que per a
76
ells la sensibilitat envers els recursos significa sobretot: 1)
77
adaptar-se als canvis en les condicions energètiques i 2) utilitzar amb
78
saviesa l'energia disponible. Els ordinadors actuals, fins i tot els
79
portàtils, són sorprenentment dolents en això. En part, això es deu al
80
seu origen com a \'fàbriques de càlcul\' a les quals se'ls garanteixen
81
constantment tots els recursos que \'necessiten\'.
82
83
En la permacomputació, els càlculs intensius no urgents (com ara
84
llargues tandes d'aprenentatge automàtic) només tindrien lloc quan
85
s'estigués produint una gran quantitat d'excedent energètic o quan hi
86
hagués la necessitat de convertir electricitat en calor. Això requereix
87
que l'ordinador sigui conscient de l'estat del sistema energètic que
88
l'envolta.
89
90
En moments de baixa disponibilitat d'energia, tant el maquinari com el
91
programari tendirien a reduir-se: els processos en segon pla es
92
congelarien, les interfícies d'usuari esdevindrien més rudimentàries,
93
les freqüències de rellotge disminuirien i els processadors i bancs de
94
memòria innecessaris s'apagarien. En aquests moments, les persones
95
preferirien fer alguna altra cosa abans que interactuar amb ordinadors.
96
97
Sovint és assenyat emmagatzemar energia per utilitzar-la més endavant.
98
Els volants d'inèrcia són una alternativa potencial a les bateries
99
químiques. Tenen densitats energètiques similars (MJ/kg), però no
100
requereixen materials de terres rares i duren dècades o segles en lloc
101
de només uns quants anys.
102
103
### 2.2. Silici
104
105
La fabricació de circuits integrats (CI) requereix grans quantitats
106
d'energia, maquinària altament sofisticada i substàncies tòxiques. A
107
causa d'aquest sacrifici, els microxips resultants haurien de ser
108
atresorats com gemmes o espècies exòtiques rares. La seva vida útil
109
activa hauria de ser maximitzada, i mai no haurien de ser reduïts a les
110
seves matèries primeres fins que siguin completament inutilitzables.
111
112
En lloc d'obsolescència programada, hi hauria d'haver **longevitat
113
planificada**.
114
115
Els dispositius trencats haurien de ser reparats. Si la comunitat
116
necessita un tipus de dispositiu que no existeix, preferiblement
117
s'hauria de construir a partir de components existents que hagin deixat
118
d'utilitzar-se. Els xips haurien de ser dissenyats de manera oberta i
119
flexible, de manera que puguin ser reapropiats fins i tot per a
120
finalitats per a les quals mai no van ser pensats.
121
122
Els xips complexos haurien de tenir prou redundància i mecanismes de
123
*bypass* per continuar funcionant fins i tot després que algunes de les
124
seves parts internes s'hagin desgastat (En una CPU multinucli, per
125
exemple, diversos nuclis parcialment funcionals podrien combinar-se per
126
formar-ne un de completament funcional).
127
128
Els xips que funcionen, però l'ús pràctic dels quals no es pot
129
justificar, poden trobar un ús artístic o altres usos psicològicament
130
significatius. També es poden emmagatzemar fins que tornin a ser
131
necessaris (especialment si la qualitat de fabricació i les condicions
132
d'emmagatzematge permeten dècades o fins i tot segles de \'vida útil en
133
un prestatge\').
134
135
Fes servir el que hi hagi disponible. Fins i tot els xips que fan coses
136
\'dolentes\' val la pena considerar-los si n'hi ha un abocador ple.
137
Trenca els seus bloquejos de DRM, fes enginyeria inversa de les seves
138
caixes negres, deconstrueix les seves filosofies. Fins i tot seria
139
possible reapropiar alguna cosa com els ASIC de mineria de bitcoin per a
140
alguna cosa artísticament interessant o fins i tot útil.
141
142
La minimització de la mida de les característiques dins del xip fa
143
possible realitzar més càlcul amb menys energia, però sovint també
144
implica una fragilitat més gran i una vida útil més curta. Per tant, els
145
xips més densos s'haurien d'utilitzar principalment per a finalitats en
146
les quals una major capacitat de càlcul realment aporti més valor (en
147
usos d'entreteniment, per exemple, un gran consum de recursos no és més
148
que una preferència estètica decadent).
149
150
Les alternatives als semiconductors s'haurien d'investigar activament.
151
Les cèl·lules vives podrien ser capaces de substituir els microxips en
152
algunes tasques en algun moment del futur.
153
154
Un cop es posin en pràctica maneres perfectament netes de produir
155
equivalents dels microxips, la necessitat del \'fetitxisme de la
156
ferralla\' probablement disminuirà.
157
158
### 2.3. Miscel·lània
159
160
Sempre que hi hagi llum externa intensa disponible, les pantalles
161
haurien de poder utilitzar-la en lloc de competir-hi amb la seva pròpia
162
retroil·luminació. (Vegeu: [pantalles LCD
163
transflectives](https://en.wikipedia.org/wiki/Transflective_liquid-crystal_display)).
164
165
Els ordinadors de propietat personal estan pensats principalment per a
166
aquelles persones que es dediquen a la tecnologia i que, per tant, hi
167
passen quantitats considerables de temps. La majoria de la resta de
168
persones estarien perfectament satisfetes amb maquinari compartit. Fins
169
i tot si la cultura i la societat adoptessin els ordinadors més que cap
170
altra cosa, exigir que tothom en posseeixi un seria excessiu.
171
172
## 3. Observació i interacció
173
174
El primer element en moltes llistes de principis de la permacultura és
175
\'Observa i interactua\'. Jo interpreto que això es refereix
176
principalment a una relació bidireccional i cooperativa amb els sistemes
177
naturals: no hauries d'esperar que el teu jardí sigui fàcilment
178
controlable de dalt a baix com una unitat de l'exèrcit, sinó acceptar
179
les seves particularitats i adaptar-t'hi.
180
181
### 3.1. Observació
182
183
L'observació és una de les habilitats humanes més importants que els
184
ordinadors poden ampliar. Coses que són difícils o impossibles
185
d'observar per als humans poden ser portades dins de la capacitat
186
cognitiva humana mitjançant diversos processos computacionals. La
187
informació recollida es pot visualitzar, es poden destacar lleus canvis
188
i desviacions de patrons, es poden accelerar processos lents i es poden
189
calcular previsions. En paraules de Bill Mollison: \'La informació és el
190
recurs potencial crític. Només esdevé un recurs quan s'obté i s'actua en
191
conseqüència\'.
192
193
Els sistemes informàtics haurien de fer que el seu funcionament intern
194
fos tan observable com sigui possible. Si l'ordinador produeix un
195
*output* visual, utilitzaria una part dels seus recursos per visualitzar
196
la seva pròpia introspecció i extrospecció. Un ordinador que es comunica
197
amb ones de ràdio, per exemple, presentaria una visualització del
198
paisatge radioelèctric que l'envolta.
199
200
Els sistemes informàtics actuals, orientats al consumidor, sovint fan
201
esforços ridículs per evitar que l'usuari sàpiga què està passant. Fins
202
i tot els missatges d'error han passat de moda; molts llocs web i
203
aplicacions simplement fan veure que tot funciona bé encara que no sigui
204
així. Aquest tipus d'opacitat extrema és una font important d'alienació
205
tecnològica entre els usuaris d'ordinadors.
206
207
Les visualitzacions pensades per a una observació casual i passiva
208
serien agradables i tranquil·les, alhora que facilitarien veure la
209
imatge general i detectar petits canvis. Aprofitar la tendència humana
210
innata a observar l'entorn natural pot ser una bona idea a l'hora de
211
dissenyar visualitzadors. Quan l'usuari vulgui observar alguna cosa més
212
de prop, però, no hi ha límit en configurar-la perquè la presentació
213
sigui cridanera, tècnica o \'no natural\', sempre que l'observador ho
214
prefereixi així.
215
216
### 3.2. Hacking Yin i Yang
217
218
El *hacking* informàtic tradicional és sovint molt \'yang\'. Es valora
219
una comprensió i un control totals del sistema objectiu. Canviar el
220
comportament d'un sistema sovint és una finalitat en si mateix. Hi ha
221
objectius predefinits cap als quals s'empeny el sistema. L'optimització
222
tendeix a centrar-se en un únic paràmetre mesurable. Trobar els límits
223
absoluts d'un sistema és més important que trobar-ne els punts forts
224
individuals o la seva essència.
225
226
En canvi, el *hacking* \'yin\' accepta els aspectes que estan més enllà
227
del control i de la comprensió racionals. La racionalitat es veu
228
reforçada per la intuïció. La relació amb el sistema és més
229
bidireccional, amb èmfasi en l'experimentació i l'observació. La
230
\'personalitat\' que sorgeix de les peculiaritats específiques del
231
sistema rep més atenció que les especificacions mesurables. També esdevé
232
cada cop més important entendre quan cal fer *hacking* i quan simplement
233
cal observar sense intervenir.
234
235
La diferència entre *hacking* \'yin\' i *hacking* \'yang\' és similar a
236
la diferència entre la permacultura i l'agricultura industrial. En
237
aquesta última, una porció de natura (el camp) és forçada (mitjançant
238
una gran inversió d'energia) a un estat simplificat al màxim possible
239
perquè sigui tan previsible i controlable com es pugui. La permacultura,
240
en canvi, posa l'èmfasi en una relació cooperativa (d'observació i
241
interacció) amb el sistema natural.
242
243
El *hacking* \'yang\' és força essencial en la informàtica. Al cap i a
244
la fi, els ordinadors es basen en models comprensibles i deterministes
245
que petits fragments de natura són \'forçats\' a seguir. Tanmateix, hi
246
ha molts tipus de sistemes en els quals l'enfocament \'yin\' té molt més
247
sentit (per exemple, el comportament de les xarxes neuronals sovint és
248
molt difícil d'analitzar racionalment).
249
250
Fins i tot els sistemes programables més simples tenen un element
251
\'yin\' que [prové de la mateixa
252
programabilitat](https://ca.wikipedia.org/wiki/Problema_de_la_parada). A
253
més, quan es porta l'optimització de tipus \'yang\' a l'extrem (com en
254
algunes categories de la *demoscene* de menys d'un kilobyte), sovint
255
s'arriba a situacions en les quals l'enfocament \'yin\' és l'única
256
manera d'avançar.
257
258
La mandra intel·lectual pot donar lloc de vegades a una informàtica
259
massa \'yin\'. Un exemple seria intentar utilitzar un sistema
260
d'aprenentatge automàtic per resoldre un problema abans fins i tot de
261
considerar-lo analíticament.
262
263
#### 3.2.1. Processos
264
265
Hi ha molts tipus de processos computacionals. Alguns produeixen un
266
resultat definitiu, mentre que d'altres milloren el seu resultat
267
gradualment. Alguns generen resultats molt ràpidament, mentre que
268
d'altres necessiten més temps.
269
270
El món de la informàtica encara tendeix a preferir processos clàssics,
271
d'estil *mainframe*, que són d'una sola execució i finits. No hi ha
272
millora sobre resultats previs: simplement es torna a executar tot el
273
lot des de zero. Fins i tot quan un procés és naturalista, lent, gradual
274
i obert (com passa en molts tipus d'aprenentatge automàtic) els
275
informàtics sovint el forcen dins d'aquest marc de control gairebé
276
obsessiu propi dels *mainframes*. Una actitud més de tipus \'yin\'
277
seria, sens dubte, necessària.
278
279
## 4.Progrés
280
281
La narrativa fòssil-industrial del progrés lineal ha fet que molta gent
282
cregui que el principal motor de la innovació informàtica seria
283
l'augment constant de la capacitat de càlcul. Hi discrepo profundament.
284
De fet, penso que seria més exacte dir que certa innovació ha estat
285
possible malgrat les limitacions del ràpid creixement del maquinari (tot
286
i que tampoc no és una afirmació especialment precisa).
287
288
L'espai de les possibilitats tecnològiques no és una carretera ni tan
289
sols un arbre: els nous invents no requereixen \'avançar\' ni
290
\'ramificar-se\', sinó que sovint es poden construir a partir d'elements
291
fins i tot força \'primitius\'. L'espai de cerca es podria imaginar
292
millor com un laberint rizomàtic multidimensional: es pot esperar trobar
293
zones encara desconegudes a qualsevol lloc, no només a la \'frontera\'.
294
La capacitat d'avançar ràpidament per una \'autopista de la tecnologia\'
295
tendeix a tornar la gent cega davant la diversitat del rizoma: les
296
mateixes idees avorrides es reinventen amb especificacions cada vegada
297
més altes, i les idees genuïnament noves són menystingudes.
298
299
La idea progressista lineal de l'obsolescència tecnològica pot provenir
300
de metàfores autoritàries: només hi pot haver un rei a la vegada.
301
Aquesta idea condueix fàcilment a una visió pobra i monocultural de la
302
tecnologia en què només hi ha lloc per a un grapat d'idees en cada
303
moment.
304
305
En lloc de \'progrés\' tecnològic (que implica abandonar constantment
306
allò antic), hauríem de considerar ampliar la diversitat i l'abundància
307
d'idees. Els diferents tipus de tecnologia s'haurien de veure com a
308
elements que es donen suport mútuament, en lloc de competir entre ells
309
per dominar.
310
311
A la natura, tot és interdependent, i aquestes interdependències
312
tendeixen a enfortir el conjunt. En tecnologia, però, les grans xarxes
313
de dependències i la \'diversitat d'opcions\' sovint fan que el sistema
314
sigui més fràgil. La civilització hauria, per tant, de trobar maneres de
315
fer que les dependències tecnològiques funcionin més com la naturalesa,
316
i maneres d'abraçar la diversitat tecnològica perquè esdevingui
317
fructífera.
318
319
## 5. Programació
320
321
La programabilitat és el nucli de la computació i l'essència de
322
l'alfabetització informàtica. Per tant, els usuaris no n'han de ser
323
deliberadament allunyats. Al contrari, els sistemes informàtics i les
324
cultures d'ús haurien de fer que programar fos tan rellevant, útil i tan
325
accessible com sigui possible.
326
327
Qualsevol comunitat que utilitzi ordinadors hauria de tenir la capacitat
328
de crear el seu propi programari. Un programari local respondria millor
329
a les necessitats locals que no pas les solucions genèriques de \'talla
330
única per a tothom\'.
331
332
En lloc de grans i complexos \'motors\' que es poden reconfigurar per a
333
diferents requisits, hi hauria conjunts de blocs de construcció que es
334
podrien utilitzar per crear programes que només tinguessin les
335
funcionalitats necessàries per complir els seus propòsits concrets.
336
337
La majoria de les pràctiques i eines actuals d'enginyeria informàtica
338
van ser inventades pel \'món de la llei de Moore\', en el qual
339
l'acumulació, la *genericitat* i la *productització* són més importants
340
que la simplicitat i la sensibilitat envers els recursos. Per a un món
341
futur que ja no aprovarà l'ús malbaratador dels recursos, caldran noves
342
pràctiques i eines.
343
344
L'optimització i la refactorització són d'una importància vital i
345
haurien de tenir lloc en tots els nivells d'abstracció, tant per part
346
d'humans com d'IA dedicades a l'art de programar.
347
348
Idealment, hauria de ser possible inventar i aplicar trucs esotèrics
349
il·limitadament i sense posar en perill la claredat ni la correcció del
350
codi principal (per exemple, separant la definició del problema dels
351
detalls d'implementació). Potser seria assenyat mantenir bases de dades
352
de solucions de problemes, trucs d'optimització i refactorització i
353
normes de reducció, i desenvolupar maneres de trobar-les i aplicar-les
354
(semi)automàticament.
355
356
## 6. Programari
357
358
Hi ha molts tipus de programari, i molt pocs principis s'apliquen a tots
359
ells. Alguns programes són com eines manuals, altres són com
360
solucionadors intel·ligents de problemes, alguns programes són com
361
engranatges dins d'un motor, i altres no s'assemblen a cap d'aquests.
362
363
### 6.1. Programes \'babaus\'
364
365
Un programa que està pensat per funcionar com una eina hauria de ser
366
comprensible, previsible i manejable. Hauria de ser prou simple perquè
367
un usuari competent pugui produir una descripció completa i inequívoca
368
en llenguatge natural del que fa (i de com ho fa). Idealment, el
369
programa executable real no hauria de ser més gran que aquesta
370
descripció.
371
372
El maneig ideal es pot comparar amb la d'un instrument musical. L'usuari
373
desenvoluparia una comprensió de les funcionalitats del programa
374
equiparable a la memòria muscular, cosa que faria que el programa
375
funcionés com una extensió del cos de l'usuari (independentment del
376
tipus de maquinari d'entrada). Hi hauria molt pocs obstacles entre la
377
imaginació i l'expressió.
378
379
El nombre absolut de funcionalitats no és tan important com la
380
flexibilitat per combinar-les. Idealment, aquesta flexibilitat superaria
381
amb escreix les intencions originals de l'autor del programa.
382
383
### 6.2. Programes \'intel·ligents\'
384
385
A més del que habitualment s'entén com a intel·ligència artificial, la
386
intel·ligència també és necessària en tasques com la compressió de vídeo
387
i la compilació de programari. Qualsevol persona o sistema que pretengui
388
dur a terme perfectament aquestes tasques haurà de conèixer una gran
389
varietat de trucs i tècniques, alguns dels quals poden ser difícils de
390
descobrir o específics per a determinades condicions.
391
392
Sempre és un avantatge addicional si un programa intel·ligent és
393
comprensible i/o utilitza recursos mínims, però aquests atributs no són
394
en cap cas prioritaris. El més important són els resultats.
395
396
Una manera de justificar el gran consum de recursos d'un programa
397
intel·ligent és estimar quants recursos estalvia la seva intel·ligència
398
en altres llocs. Els estalvis més grans es podrien esperar en àmbits com
399
la planificació de recursos i d'ecosistemes, de manera que en aquests
400
casos es podrien justificar cervells artificials força grans. Els
401
cervells la tasca dels quals sigui optimitzar o refactoritzar grans
402
cervells també poden ser grans.
403
404
Quan s'amplia amb intel·ligència un programa \'babau\' de tipus eina,
405
això no hauria de reduir mai la comprensibilitat ni la manejabilitat de
406
l'eina bàsica. També hauria de ser possible desactivar aquesta
407
intel·ligència en qualsevol moment.
408
409
#### 6.2.1. Intel·ligència artificial
410
411
Els intel·lectes artificials no s'haurien de concebre com si competissin
412
amb els humans en els mateixos temes que aquests. El seu valor més gran
413
és que són diferents de les ments humanes i, per tant, poden ampliar la
414
diversitat intel·lectual al món. Les IA poden ser capaces de concebre
415
idees, dissenys i solucions que són molt difícils d'imaginar per a les
416
ments humanes. També poden alleugerir la càrrega humana en algunes
417
tasques intel·lectuals, especialment aquelles que no són particularment
418
adequades per als humans.
419
420
Com que actualment ens trobem enmig d'una crisi ambiental global que
421
requereix un redisseny ràpid i complet de la civilització, hauríem de
422
cooperar amb la tecnologia de les IA tant com sigui possible.
423
424
La IA també pot ser important com una forma d'alteritat artificial. Per
425
evitar una mena de \'singularitat antropològica\' en la qual tot el que
426
és significatiu sigui creat per ments humanes, hauríem d'aprendre a
427
abraçar qualsevol alteritat no humana que puguem trobar. La natura
428
salvatge és la font tradicional d'aquesta alteritat, i el contacte amb
429
formes de vida extraterrestres en proporcionaria una altra. Les
430
interaccions amb la intel·ligència artificial ajudarien els humans a
431
enriquir les seves relacions amb l'alteritat en general.
432
433
### 6.3. Automatització
434
435
La permacultura vol desenvolupar sistemes en què la naturalesa faci la
436
major part de la feina, i els humans es dediquin sobretot a tasques com
437
el manteniment, el disseny i la construcció. Per tant, un bon lloc per a
438
l'automatització informatitzada seria l'espai intermedi entre els
439
processos naturals i el treball humà.
440
441
La simple mandra no justifica l'automatització: les llars modernes estan
442
plenes de dispositius que estalvien relativament poc temps, però
443
malgasten molta energia. L'automatització és més adequada per a tasques
444
contínues i repetitives que requereixen molt de temps i/o esforç per
445
part dels humans, però només una quantitat negligible de recursos per
446
part d'un dispositiu programable.
447
448
### 6.4. Manteniment
449
450
Molts programes requereixen manteniment a llarg termini a causa de
451
canvis en els requisits i en els entorns. Aquest és un àmbit on la
452
saviesa de la jardineria pot ser útil. Una diferència important és que
453
un programa informàtic és molt més fàcil de (re)crear des de zero que un
454
jardí.
455
456
La majoria dels canvis en un programa tendeixen a fer créixer la seva
457
mida i complexitat. Aquest efecte s'hauria de compensar amb
458
refactorització (que redueix la mida i la complexitat). La necessitat de
459
refactoritzar sovint és ignorada en l\'actual món \'mooreà\', on inflar
460
el programari es justifica amb actualitzacions constants de maquinari.
461
En un món ideal, però, el manteniment continu d'un programa es podria
462
enfocar a fer-lo més petit i més ràpid que no a inflar-lo.
463
464
Els programes la funcionalitat dels quals no canvia no haurien de
465
requerir cap manteniment més enllà de la preservació. Per tal d'eliminar
466
la \'degradació de plataforma\' que impediria que el programari antic
467
continués funcionant, hi hauria plataformes de compatibilitat definides
468
de manera inequívoca, completament estàtiques (congelades) i fàcils
469
d'emular o virtualitzar.
470
471
## 7. Cultura
472
473
### 7.1. Relació amb la tecnologia
474
475
Qualsevol comunitat que utilitzi una tecnologia hauria de
476
desenvolupar-hi una [relació
477
profunda](https://en.wikipedia.org/wiki/Technology_and_the_Character_of_Contemporary_Life).
478
En lloc d'estar concebuda per a aplicacions específiques, la tecnologia
479
podria connectar-se lliurement i arrelar en tota mena d'àmbits de la
480
vida humana i no humana. Res no és \'només una eina\' o \'només una
481
joguina\', i ningú no és \'només un usuari\'.
482
483
Hi hauria una comprensió local de cada aspecte de la tecnologia. No
484
només del seu ús pràctic, manteniment i producció, sinó també dels seus
485
aspectes culturals, artístics, ecològics, filosòfics i històrics. Cada
486
comunitat local faria que la tecnologia fos [rellevant en el seu propi
487
context](https://ca.wikipedia.org/wiki/Tecnologia_adequada).
488
489
Cada tecnologia tindria una o més comunitats on es mantindrien i es
490
desenvoluparien les habilitats i les tradicions associades. S'hi
491
desenvoluparien pràctiques centrals, s'hi crearien artefactes culturals,
492
s'hi despertaria i es canalitzaria l'entusiasme, i s'hi farien
493
invencions. Les comunitats no substituirien les institucions formals ni
494
les pràctiques utilitàries, sinó que proporcionarien més aviat un
495
sotabosc que les sostingués.
496
497
Cap tecnologia no hauria d'estar concebuda per a un segment demogràfic
498
específic o per a un tipus concret de persones. Les comunitats haurien
499
d'abraçar i ampliar activament la diversitat dels seus participants.
500
501
La comprensió teòrica i la pràctica són igualment importants i es
502
reforcen mútuament. Fins i tot el teòric acadèmic més profund
503
s\'embrutaria de vegades les mans per enfortir la seva teoria, i fins i
504
tot el manetes més pragmàtic aprofundiria la seva pràctica amb una certa
505
saviesa teòrica.
506
507
### 7.2. Telecomunicacions
508
509
La manera més fàcil d'enviar una peça d'informació entre dos ordinadors
510
hauria de ser sempre la que utilitzi menys energia sense requerir massa
511
temps. El temps acceptable dependria del context: en alguns casos, un
512
segon seria massa, mentre que en d'altres fins i tot diversos dies
513
serien acceptables. Si els ordinadors es troben dins de la mateixa àrea
514
física, es preferirien enllaços directes *peer-to-peer*.
515
516
Quan hi ha múltiples destinataris simultanis per a les mateixes dades,
517
serien preferibles protocols de difusió (*broadcast*). Per a
518
transferències d'alt *bitrate* (per exemple, vídeo en *streaming*),
519
també es fomentaria culturalment la difusió compartida: és millor
520
unir-se a un canal de difusió comú que no pas sol·licitar una còpia
521
separada del fitxer.
522
523
Les plataformes de comunicació d'ús general no tindrien l'entreteniment
524
com a prioritat de disseny. L'intercanvi de missatges i informació seria
525
lent i contemplatiu, més que no pas ràpid i reactiu. En el debat públic,
526
els punts de vista reflexionats i basats en fets serien els més
527
respectats i visibles.
528
529
Les xarxes de comunicació podrien ser globals i tenir protocols
530
estandarditzats, però els espais concrets (plataformes, fòrums,
531
interfícies, BBS) serien principalment locals. Els serveis globals i
532
propietaris de xarxes socials no serien desitjables, ja que imposen
533
arreu la mateixa monocultura de \'talla única\'.
534
535
Tots els recursos d'informació més habituals estarien disponibles a
536
distàncies curtes o moderades. Una pèrdua temporal de la connexió de
537
xarxa intercontinental no seria una cosa que la majoria d\'usuaris
538
notaria.
539
540
Hauria de ser fàcil guardar qualsevol cosa de la xarxa en fitxers
541
locals. Els continguts només disponibles en *streaming* o bloquejats amb
542
DRM no existirien.
543
544
La gent seria conscient d'on es troben físicament les seves dades i
545
preferiria tenir còpies locals de tot allò que consideri important.
546
547
Qualsevol ordinador hauria de poder utilitzar-se sense connexió a la
548
xarxa.
549
550
### 7.3. Continguts audiovisuals
551
552
Moltes persones prefereixen consumir els seus continguts audiovisuals
553
amb resolucions i taxes de dades tan altes com sigui possible (consumint
554
així tanta energia com es pugui). Això és, per descomptat, una
555
preferència extremadament insostenible.
556
557
Hi ha innombrables maneres, la majoria encara per descobrir, de fer que
558
complexitats de dades baixes o moderades tinguin un bon aspecte (de
559
vegades prou bo perquè un augment de resolució ja no aporti cap
560
millora). Fins i tot els artefactes de compressió podrien resultar tan
561
agradables que la gent preferiria tenir-los.
562
563
Per a un realisme extrem, perfecció, detall i nitidesa, la gent
564
preferiria mirar la natura.
565
566
### 7.4. Béns comuns
567
568
Les societats haurien de donar suport al desenvolupament de programari,
569
maquinari i altres tecnologies de la mateixa manera que donen suport a
570
la recerca científica i a l'educació. Els resultats d'aquests esforços
571
públics serien de domini públic, disponibles i modificables lliurement.
572
Les caixes negres, els sistemes de bloqueig (*lock-in*), l'excessiva
573
orientació a la productització i moltes altres aberracions quedarien
574
marginades.